Resultats de la cerca - Rahola, Mey, 1897-1959

Mey Rahola de Falgàs

fou una fotògrafa catalana. El seu nom complet era Maria del Remei Rahola de Falgàs. Es considera l'única dona que va fer-se un lloc en els estimulants ambients de la fotografia amateur dels anys trenta a Catalunya.

Formava part de la família Rahola, impulsors dels primers ferrocarrils, i va néixer a Lleó i créixer a Madrid per les circumstàncies laborals del seu pare, Francisco Rahola Puignau, enginyer de la Compañía de Ferrocarriles del Norte i aficionat a la fotografia. La família de la mare, Consuelo de Falgàs (o Falgars) i de Pouplana, formava part de la petita noblesa empordanesa. Era la gran de set germans. A Madrid, va estudiar en una escola del Sagrat Cor i va completar la seva formació amb estudis de piano. Passava els estius a Cadaqués, poble d'on era originari el seu pare, a la «casa de les madrilenyes», al carrer del Vigilant.

Després de la mort del pare, el 1921, Mey Rahola es va casar amb Josep Xirau Palau, que era l'hereu d'una família de juristes de Figueres. Pels estudis de Xirau, van viure a Sevilla, Berna i Roma, i finalment es van instal·lar en un pis de la Gran Via de Barcelona. Tindrien tres fills, la Maria Teresa (1923), l'Albert (1925) i en Jaume (1927).

No seria fins al 1930, un cop establerts a Barcelona, quan va començar a treballar com a fotògrafa artística. Havia après la tècnica amb la col·lecció de càmeres del seu pare i amb l'ajut del seu tiet, Silví Rahola. D'altra banda, el seu cunyat, Joan Xirau, que havia sigut amic de joventut de Salvador Dalí, es va instal·lar un laboratori fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia que regentava a Figueres. Va ser allà on Mey aprendria a revelar imatges. Va perfeccionar la tècnica fotogràfica de la mà del seu amic i fotògraf Antoni Campañà. Dues de les seves germanes, les bessones Pilar i Amparo, també s'interessarien per la fotografia. miniatura|''Cua del pa'' (1937), fotografia de Mey Rahola Mey es va començar a fer un nom en el camp de la fotografia artística catalana de l'època. Va exposar al Reial Club Marítim de Barcelona, i va ser l'única dona premiada, i en tres categories, al concurs “Catalunya 1934” del diari ''El Día Gráfico''. També va publicar un reportatge fotogràfic a la revista femenina Claror. L'any 1935 va participar en el Saló Internacional d'Art Fotogràfic de Barcelona. El gener del 1936 es va fer sòcia de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on dos mesos després guanyaria la Medalla d'Argent del ''XII Concurs Anyal''. La crítica de l'època va elogiar la seva feina i fins i tot el referent Joaquim Pla Janini li va dedicar un negatiu. Aquell mateix any va fer un viatge fotogràfic per Espanya amb el seu amic Antoni Campañà.

Quan va arribar la Guerra Civil es va exiliar a França, fent fotos de carnet i mantenint la família treballant per a un altre estudi de fotografia a Lió. A França també faria els darrers retrats coneguts de Manuel Azaña, durant una visita a Arcaishon.

Un cop finalitzada la guerra, va continuar fent fotos només ocasionalment a Cadaqués i als Alps. El 1947 el seu home va trobar una feina a la seu de la Unesco, i la família es va establir a Vaucresson, prop de París. Els darrers anys de la seva vida va fer d'acordionista en un grup de balls folklòrics amb el qual faria gira fins i tot per l'URSS. Moriria d'un ictus el 17 d'agost de 1959. Proporcionat per Wikipedia